#NOTÍCIES

Un any del confinament

Avui fa just un any anunciàvem una decisió insòlita fins al moment, la suspensió de tota la nostra activitat presencial. Els agrupaments escoltes, a les portes del cap de setmana, van anul·lar les activitats i sortides previstes de manera immediata. Una decisió motivada per l’evolució de la Covid-19 i que marca un any durant el qual hem posat tots els esforços per continuar endavant amb la nostra tasca educativa, vetllant perquè infants i joves no trenquessin els seus vincles amb els caus.

La reacció immediata

I per aquest motiu la primera resposta dels agrupaments a aquella decisió d’ara fa un any va ser utilitzar les xarxes socials per proposar activitats i reptes perquè infants i joves les poguessin fer a casa. Mentre les propostes dels agrupaments a les xarxes socials creixien, també augmentava la implicació de les caps a les xarxes de suport veïnals que es van crear a barris i municipis. Les caps de l’agrupament escolta Jaume Vicens Vives de Molins de Rei, per exemple, van ser-ne part activa de la que es va crear al seu municipi.

A nivell associatiu, des del primer moment vam mantenir les reunions i trobades associatives previstes però adaptades al format telemàtic. Abans d’acabar el mes de març anunciàvem, de nou, una decisió difícil; l’anul·lació dels campaments de primavera, una de les activitats més esperades pels agrupaments. I per contrarestar van sorgir els campaments confinats i les tendes de campanya als menjadors de casa.

L’activitat virtual

Amb l’anul·lació dels campaments de primavera, els agrupaments van començar a canviar els reptes a les xarxes socials pels caus virtuals. L’objectiu, en un moment en què infants i joves no podien sortir al carrer, era donar resposta a les seves necessitats, que poguessin mantenir el contacte amb la seva unitat i seguir amb la nostra tasca educativa.

Els esforços es van centrar en mantenir els caus virtuals mentre insistíem en la necessitat de donar veu a infants i joves i des de l’associacionisme educatiu reivindicàvem la importància de la nostra tasca pel benestar d’infants i joves . L’evolució de la Covid-19 ens tornava a obligar a prendre més decisions importants: l’aplaçament del V Congrés d’Escoltes Catalans, previst per principis de maig, la suspensió de la Piosfera, la trobada de la branca de pioners de tots els agrupaments de l’Associació, i de la Mogollops, la trobada de la branca de llops. Tot i això manteníem una mirada de futur i ens començàvem a preparar per afrontar la recuperació de l’activitat presencial .

Campaments d’estiu adaptats

La notícia de la recuperació de la presencialitat va arribar a principis a juny, i implicava complir amb estrictes protocols, mesures de seguretat i restriccions. Amb l’estiu a tocar calia preparar els campaments. Uns campaments que es van haver d’adaptar per poder complir tots els protocols, que van suposar, a nivell logístic, un gran repte i que van obligar a les caps a formar-se i a assumir noves responsabilitats amb la nova figura de responsable de prevenció i higiene. Tot i els obstacles però, la gran majoria dels agrupaments van organitzar campaments o activitats alternatives com casals d’estius.

Inici de curs amb incertesa

Al setembre les caps començaven a planificar el curs però sempre amb la incertesa de què podia passar i pendents de possibles noves mesures i restriccions de mobilitat. Vam preparar una segona guia amb eines i recursos de suport mentre les caps organitzaven la sortida de Passos o Pas de Branca en un format més reduït que d’altres anys.

La mateixa incertesa ens va fer reorganitzar el V Congrés per poder-lo celebrar amb garanties a finals d’octubre. La trobada es va fer de manera virtual i els debats es van concentrar en un sol dia. Dies després del V Congrés, el govern tornava a anunciar noves mesures que ens obligaven, un cop més, a suspendre l’activitat presencial.

Durant gairebé un mes els caus virtuals recuperen el protagonisme. Unes setmanes en les que a nivell associatiu tampoc vam parar màquines i vam mantenir totes les formacions, com les Entre[terres] o les trobades associatives, també per vies telemàtiques.

A finals de novembre els agrupaments tornaven a recuperar l’activitat presencial, sempre amb estrictes normatives: grups bombolla, limitacions de la mobilitat etc. Una recuperació momentània ja que l’inici del 2021 ens va porta de nou a la virtualitat.

Reivindicacions i mobilitzacions

Vam començar 2021 reivindicant, un cop més, que l’educació en el lleure és segura, essencial i que calia que se’ns permetés  l’activitat. Reivindicacions que vam manifestar tant públicament com en reunions amb la Direcció General de Joventut.

A nivell associatiu hem seguit treballant des de la virtualitat organitzant la trobades d’equips , de tresoreres d’agrupaments (TRO3), la Trobada de responsables de la prevenció i la gestió d’abusos a la infància i adolescència  (TRASI), les trobades de coordinadores pedagògiques (TROCOP) o de relacions exteriors (TREX) entre d’altres.

Ara fa pocs dies que hem pogut recuperar l’activitat presencial. Una mesura que inicialment afectava només a les branques de follets i llops, provocant la incomprensió i la mobilització de l’associacionisme educatiu. Finalment però, a partir d’aquest cap de setmana, també serà efectiva per a la resta de branques.

Aquest any en pandèmia ens deixa molts aprenentatges però també molts deures entre els quals la necessitat de seguir treballant perquè les administracions valorin realment la tasca educativa que realitzem, que no es tornin a vulnerar els drets dels infants i joves i que se’ns consideri un agent imprescindible de país.