#POSICIONAMENTS

La invisibilització també és violència.

Les dones i totes aquelles persones amb sexualitats dissidents patim una violència estructural continua on ens trobem deslegitimitzades, desautoritzades i invisibilitzades com a persones amb veu dins la societat. Els casos de violència masclista no són casos aïllats, sinó que són l’expressió del sistema patriarcal on vivim, i tenim molt clar que no volem que això segueixi sent així, per això exigim ser els subjectes de les nostres vides i dels nostres cossos. L’educació d’infants i joves perquè esdevinguin persones crítiques, combatives i compromeses és la clau per canviar la realitat on vivim.  

Per aquest motiu, volem visibilitzar dues dates importants d’aquesta setmana: 25 i 26 de Novembre. Tot i que reivindiquen coses diferents, es tracten de lluites invisibilitzades pel mateix sistema cisheteropatriarcal.

Per una banda, el 25 de novembre del 1981 va tenir lloc a Bogotà el primer Encuentro Feminista Latinoamericano y del Caribe. Aquest pretenia denunciar la mort de les germanes Mirabal, activistes polítiques, assassinades el 1960 per la Policia Secreta per ordre del dictador Leónidas Trujillo. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d’un barranc. Finalment, el 1999, la ONU va decidir oficialitzar aquest dia com el Dia Mundial de l’Eliminació de la Violència Contra les Dones.

I per l’altra banda, el 26 de novembre és el dia de la Visibilitat Asexual, una orientació sexual plagada de prejudicis, estigmes i invisibilitzada. Aquesta data neix amb l’objectiu de promoure l’enteniment que l’amor i el sexe no estan intrínsecament relacionats i que la manca d’un no fa que l’altre sigui menys significatiu. A més, pretén fer visible la discriminació i la violència a la que les persones asexuals s’han d’enfrontar dia a dia i ajudar-les a entendre que no estan soles.

L’asexualitat es defineix com la falta d’atracció sexual cap a altres persones de qualsevol sexe o gènere, però tot i l’absència d’aquest impuls, són perfectament capaços d’enamorar-se. Segons una investigació recentment publicada a la pàgina web AVEN (Xarxa per a l’Educació i la Visibilitat de l’Asexualitat) se sap que l’1% de la població mundial – el que abastaria aproximadament 70 milions de persones- és asexual.

Perquè no són només els cops, les violacions, els assetjaments, les intimidacions, el sostre de vidre, la pressió estètica i el menyspreu caps els rols i tasques feminitzades. També és violència l’heteronormativitat, el sistema binari, la sexualització, l’educació del paper que li pertoca desenvolupar a cada persona segons el seu sexe, és l’invisibilitació que patim i és el propi vocabulari amb el que ens eduquen a aules i carrers.

És imprescindible tractar cada dia amb les nostres infants i joves la importància del respecte i la igualtat per tal d’unir-nos totes juntes en aquesta revolució. Podem ser exemple d’un moviment que es pensa i revisa constantment, que és crític amb si mateix i amb allò que l’envolta, per tal de deixar el món millor de com l’ha trobat. George Steiner deia: allò que no es pot nombrar no existeix, per tant, com a moviment crític amb les desigualtats, és necessari que parlem amb propietat i deixem de perpetuar la violència en el vocabulari que utilitzem. Apostem per dotar a infants i joves d’un lèxic inclusiu, respectuós i no violent amb una part de la societat per tal de començar aquest canvi des de l’arrel i fent visible amb les paraules allò que fins ara ha estat invisible.

Us animem a totes a participar d’aquests dos dies, a sortir al carrer i fer visible la voluntat d’acabar amb un sistema que es basa en l’opressió i la violència. Ens veiem als carrers!